Odio quan l'ordre de notícies en un telediari és el següent:
1er. Onada de calor / Costes espanyoles farcides de turistes.
2n. Successos gore d'actualitat
3è. Polèmiques polítiques / Declaracions / Remenar la merda
4rt. Resultat d'una enquesta absurda
5è. Tragèdia a Pakistán / Vulneració dels drets humans / Catàstrofe humanitària al Congo
6è. Futbol
És un exemple absurd però representatiu del poc pes que té allò veritablement important, allò llunyà, allò que no ven.
Aquí una mica d'esperança, una petita finestra per conèixer el que passa més enllà dels interessos dels mitjans: periodistes free lance que destapen altres realitats.
Salutacions
19 d’agost, 2010
12 d’agost, 2010
10 d’agost, 2010
Me n'adono que no ho puc preveure tot
La incertesa és com estar fent surf a la cresta d'una onada.
Podríem quedar-nos a la platja o deixar-nos endur per la corrent.
En canvi la incertesa és estar a dalt de la ona, on costa estar en equilibri: podem caure i haver de tornar a començar. La cresta però és des d'on més flueixen les idees, és des d'on més es disfruta de les vistes, de l'adrenalina, de la vida.
"La saviesa de la incertesa resideix en el desaferrament i en la certesa de les creences"
Deepak Chopra
------------------------------------
Article inspirat en el monogràfic de l'Ofici de Viure: Aprendre de Viure en la incertesa
------------------------------------
Salut, seny i bones idees,
mikE
Podríem quedar-nos a la platja o deixar-nos endur per la corrent.
En canvi la incertesa és estar a dalt de la ona, on costa estar en equilibri: podem caure i haver de tornar a començar. La cresta però és des d'on més flueixen les idees, és des d'on més es disfruta de les vistes, de l'adrenalina, de la vida.
"La saviesa de la incertesa resideix en el desaferrament i en la certesa de les creences"
Deepak Chopra
------------------------------------
Article inspirat en el monogràfic de l'Ofici de Viure: Aprendre de Viure en la incertesa
------------------------------------
Salut, seny i bones idees,
mikE
09 d’agost, 2010
M'ha agradat / No m'ha agradat
Avui mha agradat
- Escoltar l'anunci de La Competència a RAC1 (el que imiten una traducció simultània): "Hey mother fuckers... - Hola estimats amics..."
- Tararejar "El Bequetero" al CD de les Santes (Mataró).
Juntament amb la cançó del "Salt de Plents" de la Patum i la música de castells dels castellers, és un dels meus himnes folklòrics preferits.
- Descobrir: SEMPITERN (etern, perpetu); GASIU (amb atenció excessiva en l'estalvi de diners) i ASCETA (que renuncia als béns materials i es dedica a la pròpia espiritualitat).
- Disfemismes "Espanya, país pati d'escola", "Espanya, país que abandona lentament l'Edat Mitjana", "Ecspanya" o "Ebrenllà".
- Llegir l'article del sempre lúcid José A. Pérez sobre Wikileaks.
- Màxima dèlfica "Meden Agan", altrament dit "Res en excés". Sentència compatible amb l'últim llibre adquirit: "La Sobrietat", del savi comunicador Francesc Torralba.
- Internet: instrument poderós. Premi Nobel de la Pau.
- La resposta de Carod-Rovira al Mundo quan aquest va sortir "guanyador" de l'enquesta sobre el personatge espanyol més odiat. Carod-Rovira ha contestat: "Siempre es gratificante que reconozcan mi trabajo a nivel internacional y que no pase desapercibido".
Avui no m'ha agradat
- Precisament l'enquesta del Mundo anteriorment citada. 1) A la puta pregunta ja etiqueten d'espanyol i a qui no s'hi sent 2) L'única finalitat és polemitzar i encendre el ventilador amb una bona tifa.
- Llegir tontament en una revista el final de Lost.
- Que la revista The Economist titlli Catalunya de "País de les prohibicions", per la polèmica del toros. Bravo per lo de "país", però llàstima per la caspa del titular, que l'únic que ha fet és alimentar les hienes de Madrid.
Crec que quan un fet social inclou malícia, dolor i tortura, la prohibició és un bé de Déu.
-Comentari: "Algunas imágenes pueden herir sensibilidades". Collons, no saps què t'espera però quan diuen això en una notícia vas directe a veure-la, si o no? Si realment un periodista creu que el contingut és nociu, evita-la o reenfoca la notícia!, crec jo.
Aquesta denúncia està inspirada en el modus operandi de TeleCinco. M'encenc d'ira. Voto la destitució del director de telenotícies de TeleCinco, per crims contra la humanitat, per innecessàriament gore, per hipersensacionalista, per tòxic i manipulador. Mort a TeleCinco.
Això és tot,
Salutacions fraternes i revolucionàries
Miquel Serra
- Escoltar l'anunci de La Competència a RAC1 (el que imiten una traducció simultània): "Hey mother fuckers... - Hola estimats amics..."
- Tararejar "El Bequetero" al CD de les Santes (Mataró).
Juntament amb la cançó del "Salt de Plents" de la Patum i la música de castells dels castellers, és un dels meus himnes folklòrics preferits.
- Descobrir: SEMPITERN (etern, perpetu); GASIU (amb atenció excessiva en l'estalvi de diners) i ASCETA (que renuncia als béns materials i es dedica a la pròpia espiritualitat).
- Disfemismes "Espanya, país pati d'escola", "Espanya, país que abandona lentament l'Edat Mitjana", "Ecspanya" o "Ebrenllà".
- Llegir l'article del sempre lúcid José A. Pérez sobre Wikileaks.
- Màxima dèlfica "Meden Agan", altrament dit "Res en excés". Sentència compatible amb l'últim llibre adquirit: "La Sobrietat", del savi comunicador Francesc Torralba.
- Internet: instrument poderós. Premi Nobel de la Pau.
- La resposta de Carod-Rovira al Mundo quan aquest va sortir "guanyador" de l'enquesta sobre el personatge espanyol més odiat. Carod-Rovira ha contestat: "Siempre es gratificante que reconozcan mi trabajo a nivel internacional y que no pase desapercibido".
Avui no m'ha agradat
- Precisament l'enquesta del Mundo anteriorment citada. 1) A la puta pregunta ja etiqueten d'espanyol i a qui no s'hi sent 2) L'única finalitat és polemitzar i encendre el ventilador amb una bona tifa.
- Llegir tontament en una revista el final de Lost.
- Que la revista The Economist titlli Catalunya de "País de les prohibicions", per la polèmica del toros. Bravo per lo de "país", però llàstima per la caspa del titular, que l'únic que ha fet és alimentar les hienes de Madrid.
Crec que quan un fet social inclou malícia, dolor i tortura, la prohibició és un bé de Déu.
-Comentari: "Algunas imágenes pueden herir sensibilidades". Collons, no saps què t'espera però quan diuen això en una notícia vas directe a veure-la, si o no? Si realment un periodista creu que el contingut és nociu, evita-la o reenfoca la notícia!, crec jo.
Aquesta denúncia està inspirada en el modus operandi de TeleCinco. M'encenc d'ira. Voto la destitució del director de telenotícies de TeleCinco, per crims contra la humanitat, per innecessàriament gore, per hipersensacionalista, per tòxic i manipulador. Mort a TeleCinco.
Això és tot,
Salutacions fraternes i revolucionàries
Miquel Serra
03 d’agost, 2010
La mobilitat del futur
Subscriure's a:
Missatges (Atom)