Article publicat per un ciutadà del futur

Any 2014. La tensió amb en Mariano president espanyol és insostenible. La pixarada popular encapçalada per Mohammed Jordi -alter ego d'Óscar Andreu- al Valle de los Caídos ha fet molt de mal. La immolació de Losantos al fossar de les Moreres també accentúa la crispació. El concert econòmic ha estat insuficient i la gent té gana. La declaració unilateral d'indepedència comença a dibuixar-se al parlament. L'Artur -alopècic- ens ha defensat amb prou dignitat, però l'empenta del moviment independentista no té fre. Laporta i Carretero -per fi associats- segueixen les directrius de l'ideòleg refundat Carod Rovira. Quim Monzó -conseller de Cultura- dissenya una constitució catalana amb idees fresques de peu de carrer. Arcadi Oliveres -conseller de Pau- declara "ja no hi ha marxa enrere". Joel Joan es tatua un burro català a la cara. Josep Anglada involuciona i el Zoo de Barcelona l'incorpora al costat dels suricates. Montilla -embogit en un frenopàtic- segueix repetint "viscA Catalunya". Rivera abandona Ciudadanos i fitxa a Belén Esteban. Junts monten el PPP (Partido Princesa del Pueblo) de cara a la propera legislatura. Pep Guardiola -candidat presidenciable- pacta amb Laporta i Carretero, junts comencen a moure fils per internacionalitzar Catalunya a Europa. L'activista i cantant de Brams -Titot- anuncia en el diari Ara que "després de 300 anys, avui recuperarem el que és nostre".

Decreixement

"El primer que s'ha de fer per sortir del pou, és deixar de cavar"
Proverbi xinès

Decrecimiento - Carlos Taibo from ATTAC.TV on Vimeo.

Ereccions al parlament

Costa encaixar al 100% amb un partit. Hi ha qui vota per eliminació, per tradició o perquè està conveçut d'un ideal. A priori a mi m'ha costat entrar en l'engranatge de les eleccions, inicialment desencisat per les males praxis a les que estem habituats (hipocresia i corrupció). I més tenint en compte que les veritables decisions no les prenen els polítics ni el poble, sinó les empreses i els interessos econòmics. La política doncs es fa indigesta i sovint decepcionant. Espuma. Fred polar. Paper mullat.

Boicot? A les empreses sí. Però no a la política. Costa no obstant tornar a tenir fe. Les eleccions però no n'han de tenir la culpa: és una eina que cal utilitzar a fi de bé. Per la democràcia i per la llibertat i per la responsabilitat que tenim com a ciutadans. I particularment em produeix trempera quan veig tant de revolt als mitjans, a les enquestes, a les converses de cafè. M'agrada que gent adormida políticament parlant, se senti interpel.lada i s'intenti posicionar. Em reconcilia amb la política. M'agrada que hi hagi partits plurals. Coneixem els peixos grossos (CiU, PSC, PP...) però hi ha una amalgama d'òptiques ben diversa i ben desconeguda com per exemple partits anticapitalistes (Des de baix), partits dels pensionistes (PDLPEA) o partits a favor dels lliures accessos a la cultura (Partit Pirata). Vegis wikipedia.

M'agrada que la gent indagui, que no vengui el seu vot, que exigeixi compromisos, que despotriqui i insulti quan és merescut. Gent que intenti establir ponts, afinitats, pactes morals. Ningú té porexpan al cervell, tothom pot dir la seva. Que la gent surti de casa i vagi a votar!

En fi, gaudeixo molt d'aquests dies. La prèvia a l'orgasme de la democràcia: les ereccions.

Que guanyi el millor -o el menys pitjor-.

Salut

Gran ruta pel nord

M'agrada l'accent basc. La cadència, el mecagoenlaostia entranyable.

M'agrada que quan et quedes atrapat en una pista forestal -enfangat, sense gasolina i traït per culpa del GPS-, apareguin veïns que et foten una colleja "pero mira que sois burros" i que alhora et cuiden i t'obren les portes.

M'agraden els pastos, els caseríos, camps de vinya per fer txacoli. El litoral de Getaria: contrastos de cel, mar i verd natura.

M'agrada el Petritegi -o sidreria infinita-. Al crit de "txotx" tothom de peu i a fotre un lingotasso. Totalment saludable. Gran eina per fer caliu.

M'agraden les onades de Zarautz. Reventant contra les roques i perseguint surferos atrevits.

M'agrada el suport incondicional de la gent animant els corredors a la cursa Behobia - San Sebastián.

M'agrada menjar de peu pintxos tremendos i zuritos de sidra. M'agrada escarciar. M'agrada tirar sidra al terra. Contra menys importància li dones al fet d'escarciar, més professional ets.

M'agraden els personatges autòctons que Déu sitúa enmig el teu viatge i t'ensenyen l'ABC de la vida.

M'agrada la companyia. La que et fa riure, la que et fa créixer. La de tota la vida i la que no t'esperes.

M'agrada fer camí amb tu.

Obrirem una ampolla de cava per brindar pel País Basc.
Agur eta gora Euskal Herria!