Gràcies per la saviesa del Toni, la disciplina de l'Ignasi, el tecnicisme del Roger, les sentències del Pau, els ànims del Víctor, la lleugeresa del Marc, el somriure de la Glòria, la seguretat del Paco, la constància de l'Óscar i la incondicionalitat del Carles, gràcies perquè heu sigut l'empenta invisible que em va ajudar a creuar la meta. Inoblidable l'oso ondo, les banderes i les reivindicacions, les olors, la devoció d'un poble cosí germà, els càntics que t'ericen la pell, el repic de mans amb els nens que criden el teu nom. Impagable i repetible. Korrikalaris per molts anys.
