29 d’abril, 2010

Cacona

Avui he llegit una d'aquelles notícies que m'omplen de joia: una empresa que envia quilograms de caca a qui tu vulguis. Cada deposició és com una espècie de càstig que pots aplicar. Ademés pots gaudir de diferents categories, des d'una tifa de goril.la fins a generoses quantitats de femta d'elefant.

Immediatament he imaginat persones o entitats a les que ompliria de merda. Les meves propostes són:

- Aquest individu. Un líder musulmà que assegura que "prohibir el hiyab és un crim; la lapidació és llei de Déu". Espectacular. Aviam si una bona cagarada l'ajuda a corregir tanta ceguera fonamentalista i distorsió mental.

-També enviaria una bona dosi d'excrements als personatges que volen fer de la "tauromàquia" una assignatura d'escola. Sembla un malson però a certs indrets de la cova espanyolista raonen de manera pudent.

- Finalment enviaria una llepadeta al senyor Gordon Brown per les seves pífies microfòniques i a l'il.luminat del Camp Nou que va encendre els aspersors. Són petites relliscades que, al igual que una anxoveta, tot i el tamany petit fan molta pudor.


En fi, molta merda per tothom.

---En breu: RUTA GERAC 2010---

Salutacions

27 d’abril, 2010

L'ou

Etseib. Classe de "Projectes".

Després d'una sessió teòrica sobre gestió de projectes, posant èmfasi en la fiabilitat i sistemes de seguretat, el professor -un personatge d'i+D de la Seat-, ens ha fet una de les seves propostes freaks.

Calia posar en pràctica els coneixements aquirits i per equips i ajudats amb paper-celo-tisores, havíem de dissenyar un sistema per llançar un ou fresc des de la cafeteria del bar (alçada 7-8m. aprox) i amortiguar el xoc mantenint intacte l'elipsoide comestible. 10 minuts de temps i molta patillada.

El meu equip ha muntat unes oueres recobertes amb paper i un paracaigudes. El llançament s'ha fet des de velocitat inicial 0.

Miraculosament la caiguda ha sigut neta i el resultat sorprenent: l'ou és viu. Altres grups han patit esclafades importants.

M'agrada aquest professor que trenca la rutina de l'aula i aposta per treballar la intuició i la creativitat. Lliçó de vida.

Intuició: percepció íntima i instantània d'una idea.
Creativitat: capacitat de crear amb l'intel·lecte o la fantasia

24 d’abril, 2010

Cap de setmana

Si el cap de setmana tingués forma de llimona i l'exprimís, obtindria suc de:

1. L'Actuació de PunkyFruti a les Avellanes (Trobada general del CMS). Gran infraestructura, moviment d'autocars-nens-monitors amunt i avall i un peazo escenari preparat per trepitjar fort (amb tècnic de so inclòs). Les animacions acostumen a sortir bé quan els de sobre l'escenari ens ho passem bé. I jo vaig disfrutar com un camell. Probablement el més important haurà estat ficar-se a la pell dels escoltes i compartir des de dins un moment especial. Tants anys forjant tòpics i accentuant diferències absurdes, quan en el fons tots sortim de les mateixes arrels i caminem cap al mateix horitzó. Lliçó de fraternitat i ganes d'invertir recursos en PunkyFruti.

2. Parc Güell, passejos per la ciutat i altres redescobriments. Barcelona és balsàmica, m'ajuda a cuidar el sistema nerviós i asserena la meva vida agitada.

3. Dinar presentació amb els seus pares i els meus. Brindis i per molts anys.

4. Gustavo. És el nom d'una planta que m'he comprat. Mai m'ha seduït la botànica ni he dedicat energies en aprofundir-hi. Però els extrems s'han tocat i de tanta ignorància vaig voler submergir-m'hi tot fent un tour generós pels Navarro. Vaig adquirir en Gustavo, una planta estandard. La meva estimada també se n'ha comprat una, batejada com a Xesca. El repte és mimar-les, posa'ls-hi bona música perquè creixin robustes, presta'ls hi atenció plena, com un mandala. El joc consisteix en fer-les durar al màxim, la primera que es panseixi farà perdre l'aposta al propietari. No em fallis, Gustavo.

23 d’abril, 2010

Avui he descobert que:

1. Els membres del TC (Tribunal Constitucional) són dessignats pel rei. Ara entenc moltes coses. Jo creia que el monarca tan sols es dedicava a fer-se fotos pels segells. De fet el paio mundà és polifacètic. La tasca que realitza que més m'ha seduït és "concedir Títols nobiliaris i Grandezas de España". Grandezas de España i el fastigós món del protocol es mereix un article apart.

2. Significat de "argúcies" = argument fals presentat amb agudesa. A partir d'ara colaré SEMPRE aquesta paraula a les converses, independentment del context o l'adequació semàntica.

3. Cuba fa servir coloms missatgers per transportar resultats electorals.

4. El dolor i el plaer activen la mateixa zona del cervell. Curiós. Un orgasme bloqueja de manera natural el 50% del dolor. Fa gràcia com ho explica un neurocientífic nordamericà: "he pasado gran parte de mi vida dedicándome a la estimulación vaginal, profesionalmente hablando". Va en serio.

5. La capacitat de memòria d'un cervell són 2'5 Pb (petabytes). Equival a absorvir tot el que surt per la telivisió 24h durant 300 anys. És una dada curiosa alhora que inútil de saber.

6. Euronews (cadena europea de notícies non-stop) proposa crear un canal en català tipus 3/24 per tota europa. Falta l'acceptació del govern. La relació difusió/cost és força bona, tan de bo tiri endavant el projecte.

7. Cançó homenatge a Haiti amb Shakira, A. Sanz, Bebe, Macaco, Juanes, ... interessant.

8. Èxit d'empreses que basen la seva gestió en l'autofinaciació, sudant de préstecs bancaris. Exemple aquí.

9. Entorn virtual per apendre català destinat a qualsevol persona: Parla.cat
Tal i com s'explica en aquesta web: "Segons dades extretes de Google Analytics, Parla.cat ha rebut des de la seva obertura visites procedents d’un total de 148 països, destacant en els deu primers llocs Espanya, França, Estats Units, Alemanya, Itàlia, Regne Unit, Mèxic, Argentina, Canadà i Brasil."


Que gaudiu de la diada

Una abraçada

22 d’abril, 2010

Dia 1

Volia tornar a escriure. M'és terapèutic.

Ahir un disc em va ajudar a catalitzar aquest nou espai blogger:
Dia 1, Gossos.

Que la vida flueixi en forma de paraules,

BENVINGUT

"...Avui, avui he despertat, he fet una passa cap al lloc on he somiat. (...) Tot està bé, no has de patir per mi, és la meva aposta, algú en dirà destí... és la meva vida, que estic compartint"