Quan els somnis es fan realitat...

Som-hi!

(Crònica obligada a la tornada)

13 anys de la mort d'en Carles Sabater

NO VOLVERÉ A SER JOVEN
Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

Jaume Gil de Biedma

5 anys

Sense gaires pretensions, vam sorprendre'ns amb un del millors viatges.

Increïble Roma.

Increïble Tu.

Avui, per fi

Avui, per fi. Dia important en la meva vida d'estudiant.

Després d'un any de petites victòries i d'uns quants maldecaps, amb el regust de la feina ben feta i amb les ganes de tancar una etapa, he entregat el meu projecte final de carrera a l'ETSEIB. Increïble moment!

Increïble també l'estacada que m'han clavat per la matrícula: 500 cuques. Calia? Que jo sàpiga no he gaudit de cap material, classe magistral, laboratori, espai equipat. I les còpies del projecte (200 cuques més) se les queda el registre de l'ETSEIB. Estimadíssima universitat púbica.

Bé doncs aquí incrusto l'estampa del dia: la portada.

Un altre dia explicaré en què ha consistit tot plegat... =)

Una abraçada