12 de febrer, 2012

13 anys de la mort d'en Carles Sabater

NO VOLVERÉ A SER JOVEN
Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
como todos los jóvenes,
yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
envejecer, morir, eran tan sólo

las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo

y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.


Jaume Gil de Biedma


2 comentaris:

Anònim ha dit...

quin final més trist... El meu somni frustrat sempre serà no haver pogut anar mai a un concert seu!

Glòria Mascarell ha dit...

No sóc gaire blocaire i tot i això justament avui he anat a parar al teu blog i vés per on quin gran post!!!

No crec que sigui casualitat!!!

Una cançó genial, i no pel títol ;) jejeje!!! Gràcies Miki!!!

Un petó!