15 de desembre, 2010

Avui

No m'agrada haver-me de sentir especial en un dia senyalat. Em costa celebrar-ho. Prefereixo les felicitacions inesperades de la gent estimada. Al final però, per A o per B un sempre acaba fent alguna cosa. En el fons és sa i està bé. Un brindis a la vida.

No obstant, ja que se suposa que en el dia d'avui jo sóc el protagonista, el que m'interessa més és assegurar-me la celebració interior. Aquesta sí que no me la vull perdre. No vull que les llums de Nadal o l'agenda apretada restin protagonisme a les reflexions que es desprenen d'aquest moment. En dies com avui, inevitablement ens acabem retrobant amb nosaltres mateixos. Mirem endavant, mirem enrere. Sentiments contraposats s'apoderen de la persona.

Avui em ve de gust fer bé la digestió. Sense pretendre-ho faig balanç. Encerts, fracassos, somnis per conquistar, persones que m'han acompanyat. Sense pretendre-ho, la meva brúixola es reorienta. Faig resums del que he fet i de cap a on s'encaminarà la meva vida. Me n'adono que sóc vulnerable davant la inexorabilitat del temps. Reconec els meus errors i reconec també com he après a superar-los. Em sento jove, amb empenta. Acceptant les normes del joc. I mentrestant, una sana confusió m'embriaga.

Avui faig 25 anys i em sento afortunat

2 comentaris:

Anònim ha dit...

A por ellos!FELICITATS!
Ignasi

QK ha dit...

Queda molt per caminar.
Queda molt per endavant.
Queda molt per recordar,
perquè això ens ha de portar
fins al final.