13 de juliol, 2010

Calma!

Cap de setmana esquizofrènic.

Em preocupa el poti poti de Pops Paul barrejats amb empreses miòpiques i felines que no saben comptar persones, el poti poti que mescla distorsions periodístico-mesetàries i petons ensucrats a la Carbonero. Opinions per tots els gustos, amanit rere un marc surrealista d'estelades i rojigualdes. Indigestió!

Davant d'aquest caos he hagut de fer un exercici per gestionar els impulsos. Progressivament m'he exigit tolerància i he hagut de diluir pensament talibans. Ni de conya ho he aconseguit:


- "Tan de bo els jugadors catalans es neguin a jugar la final del mundial". Ressó mundial i implosió d'espanya. [Calma!]


- Declaracions sagnants per part de mitjans espanyols. Ultra manipulació d'imatges de la manifestació i titulars zero representatius. "Cop de puny de 1.500.000 catalans, independència o mort". [Calma!]


- Inexistència de reconeixement de que més de la meitat de jugadors de la Roja -o de la Azul Mahón, pels més pelaos- són o bé blaugranes o bé catalans o bé gestats a la Masia. "J.J. bomba lapa". [Calma!]


- Unitat no és uniformitat! I em refereixo a la unitat de Catalunya. No a la unitat espanyolista que es busca a cops d'anticatalanisme. Catalunya, poble immadur, ha de treballar l'alteritat. El premi és que la força col.lectiva acabarà sent més forta que la suma de forces individuals. Per això és imprescindible tenir líders intel.ligents, intel.lectuals empàtics i bons estrategues. Adéu als polítics sodomites si us plau! [Calma!]


- Líders. Com digué Llach "cal que neixin flors a cada instant". Espero que després de la manifestació, es gesti un partit, una entitat, un nosequè que li sudi el rabo les eleccions, que no pensi a 4 anys vista, que es desvisqui incondicionalment per Catalunya i que porti tatuat el compromís per la independència! [Calma!]


- Independència. Tocar fons a tots els nivells implica fer balanç. El poble català, covard o assenyat depen de com es miri, ha d'encarrilar-se cap a la construcció d'un nou panorama. Prou robatoris, prou mentides. Més memòria i endavant les atxes! [Calma!]


- Em tornaré boig sdaQAEFTGQSF wtf!


--------------

La feina ben feta no es pot realitzar en calent. Em poso com a antiexemple. A partir d'ara m'exigiré més serenitat per encaixar tot el ventall de realitats que té el meu país. I per cert, felicitats a la selecció espanyola pel bon futbol, més que per la copa, pel joc alliçonador partit rere partit que han sabut transmetre.

En fi. Calma. Ufff...

Calma no serà passivitat ni oblit ni inconformisme. Calma serà no aturar-se, mastegar cada pas, consolidar el camí. Credibilitat i referència. A partir d'ara, cuidem-nos amb calma i seguim caminant fidels a la utopia.

Com digué Titot, "fem del senzill, triomf inevitable".