15 de novembre, 2010

Gran ruta pel nord

M'agrada l'accent basc. La cadència, el mecagoenlaostia entranyable.

M'agrada que quan et quedes atrapat en una pista forestal -enfangat, sense gasolina i traït per culpa del GPS-, apareguin veïns que et foten una colleja "pero mira que sois burros" i que alhora et cuiden i t'obren les portes.

M'agraden els pastos, els caseríos, camps de vinya per fer txacoli. El litoral de Getaria: contrastos de cel, mar i verd natura.

M'agrada el Petritegi -o sidreria infinita-. Al crit de "txotx" tothom de peu i a fotre un lingotasso. Totalment saludable. Gran eina per fer caliu.

M'agraden les onades de Zarautz. Reventant contra les roques i perseguint surferos atrevits.

M'agrada el suport incondicional de la gent animant els corredors a la cursa Behobia - San Sebastián.

M'agrada menjar de peu pintxos tremendos i zuritos de sidra. M'agrada escarciar. M'agrada tirar sidra al terra. Contra menys importància li dones al fet d'escarciar, més professional ets.

M'agraden els personatges autòctons que Déu sitúa enmig el teu viatge i t'ensenyen l'ABC de la vida.

M'agrada la companyia. La que et fa riure, la que et fa créixer. La de tota la vida i la que no t'esperes.

M'agrada fer camí amb tu.

Obrirem una ampolla de cava per brindar pel País Basc.
Agur eta gora Euskal Herria!