Perquè sóc fan d'Spotify

1. Perquè hi ha alta qualitat i sobretot altíssima varietat.

2. Perquè per 4 euros al mes ja no em baixo música i em puc reconciliar amb el "piratilla" que havia estat fa uns anys. Han creat un nou model de compartir música més o menys raonable (mòdic preu pel client i remuneració -austera- per l'autor depenent del tràfic).

3. Perquè han sabut créixer i integrar 2 grans eines amb enorme futur: U) les xarxes socials DOS) les aplicacions de mòbil. Puc compartir i escoltar la música dels meus contactes de feisbuc (inclús subscriure-m'hi) i també baixar-me aplicacions per "jugar" amb la música.

4. Perquè cada dia descobreixo un munt de nous grups i matissos que em tornen boig. I gaudeixo.

5. Perquè és una plataforma neta, navegable i ben estructurada. Xapó.

Adaptant-me als nous temps i com va dir Nietsche, "sense música la vida seria un error".

Salutacions

Llista meva d'espotifai

Catalanoparlants?

De vegades en alguns entorns em sento estrany perquè parlo en català. Massa sovint el castellà impera en els hospitals, en multinacionals, als centres comercials. És la llengua per defecte? És la llengua prudent que assegurarà que ens entenguem? Molts cops he sigut espectador de converses entre catalanoparlants materns que -desarrelats i cauts- enceten una conversa d'ascensor en castellà. Absurd. De vegades el catalanoparlant opta pel castellà per garantir l'aprovació, acceptant que la seva llengua és submisa i provincial.

Les llengües són riquesa que cal potenciar, un vehicle per comunicar-se i un tret identitari que sintetitza anys d'història. Defensar el català en cap cas és atacar el castellà, però a Catalunya n'hem de poder fer ús sense recança; i si s'escau, fer pedagogia amb el cap ben alt.

"La llengua no desapareix perquè els que no la saben no l'aprenguin, sinó perquè els que la saben no la parlen".

Salut

Furgoaddictes i Cims: passió a la televisió

Aquesta setmana he gaudit un cop més amb la última entrega del programa "Furgoaddictes" i amb l'estrena del programa "Cims".

Furgoaddictes fa reportatges sobre el món dels viatges en furgoneta, amb protagonistes pintorescos, amb rutes apassionants, amb consells, experiències i possibilitats.

Cims convida a un personatge català de renom a pujar una muntanya emblemàtica de Catalunya. És una combinació de natura, d'esforç en equip, d'entrevista i de reflexió espontània a cada passa.

Ambdós formats em sedueixen i me n'adono que tenen característiques semblants:

- Pressupostos austers però una delicada producció, fotografia i música.

- Combinació de natura, viatge, ruta, retorn a l'essencial.

- Són idees fruit d'una passió.

Aquesta última idea és la que més m'interpel·la. Tant el Marià Minyo (Furgoaddictes) com el Rogeli Vàzquez (Cims) són personatges que han fet de la seva passió un manera de viure. M'agrada la gent que viu intensament els seus somnis i és valenta per fer-los realitat. Són malanomenats freaks en la seva matèria. Combinen devoció i vocació en modus vivendi. M'agrada que facin la passa i creïn productes que engresquin al gran públic, que transmetin la mateixa passió que ells duen a dins.

Us convido a que els hi feu una ullada i gaudiu del bon treball dels seus creadors.

Felicitats i molta sort

Escòcia: enveja i retret

Enveja:

- A Escòcia els polítics accepten referèndums sense por a que el poble parli. Aquí un referèndum provocaria urticària a la melsa dels polítics.

Retret:

- Un referèndum ha de presentar les dues polaritats: el SÍ i el NO. No mola que hi hagi la opció "apostar per més autogovern". Això és un gris insípid, és ambigüetat, és sucar les cames amb por a llençar-se a l'aigua.

En fi, esperem que Catalunya i Espanya prenguin nota i tan de bo un dia el poble tingui la llibertat per escollir.

La cançó que no em trec del cap:

Aquests dies escolto el disc entusiasta de la Rosana. Injecció de senzillesa i vitalitat. Aquí la cançó que més m'agrada. Bon dia!

Una abraçada

Francesc Torralba

Si a la vida hi ha 10 paios vius amb qui m'agradaria compartir un sopar, un d'ells és en Francesc Torralba. Un savi. Un poeta de l'assaig que sap verbalitzar allò que per mi és caos o és lingüísticament intangible. Un ídol quotidià que admiro des de fa temps. Som-hi.

Aquesta setmana el somni s'ha fet realitat. Un mail innocent va ser suficient per convidar a sopar a casa del JMA el personatge en qüestió. En Francesc va acceptar gratuïtament la invitació i sense conèixer-nos mútuament, vàrem compartir embutits, torrades i uns postres casolans excel.lents amb tot el grup de joves.

Fàcilment va estructurar un discurs entusiasta sobre l'amor, la vocació i el sentit de la vida. També vàrem parlar de running, de religió, de valors. A part de savi, el paio és un gran comunicador. Precís i diàfan. Tot i que m'hagués agradat establir més diàleg i menys monòleg, crec que l'experiència va ser interpel·ladora per a tots els presents. Altament repetible.

Content i amb ganes de més, gràcies Francesc per la teva disponibilitat!

I gràcies també JMA per la teva hospitalitat,

Salutacions i... a seguir somiant.

2012... sensefiltres is back!

Amb il.lusió! renovada i amb l'objectiu personal de fer repàs a les coses interessants que s'esdeven al meu voltant, reestreno blog. Seran tres minuts de preparació. Serà mig minut de lectura. Vivim en l'era de la infoxicació, crec que com a mínim val la pena compartir les troballes.

I per començar penjo un vídeo musical que m'ha captivat durant les 24h. que em precedeixen. De vegades em pregunto què queda per inventar en el món de la música. Això:

Senzillesa, melodia i creativitat que no em puc treure del cap.

Fins demà.