11 de gener, 2012

Francesc Torralba

Si a la vida hi ha 10 paios vius amb qui m'agradaria compartir un sopar, un d'ells és en Francesc Torralba. Un savi. Un poeta de l'assaig que sap verbalitzar allò que per mi és caos o és lingüísticament intangible. Un ídol quotidià que admiro des de fa temps. Som-hi.

Aquesta setmana el somni s'ha fet realitat. Un mail innocent va ser suficient per convidar a sopar a casa del JMA el personatge en qüestió. En Francesc va acceptar gratuïtament la invitació i sense conèixer-nos mútuament, vàrem compartir embutits, torrades i uns postres casolans excel.lents amb tot el grup de joves.

Fàcilment va estructurar un discurs entusiasta sobre l'amor, la vocació i el sentit de la vida. També vàrem parlar de running, de religió, de valors. A part de savi, el paio és un gran comunicador. Precís i diàfan. Tot i que m'hagués agradat establir més diàleg i menys monòleg, crec que l'experiència va ser interpel·ladora per a tots els presents. Altament repetible.

Content i amb ganes de més, gràcies Francesc per la teva disponibilitat!
I gràcies també JMA per la teva hospitalitat,

Salutacions i... a seguir somiant.