De vegades en alguns entorns em sento estrany perquè parlo en català. Massa sovint el castellà impera en els hospitals, en multinacionals, als centres comercials. És la llengua per defecte? És la llengua prudent que assegurarà que ens entenguem? Molts cops he sigut espectador de converses entre catalanoparlants materns que -desarrelats i cauts- enceten una conversa d'ascensor en castellà. Absurd. De vegades el catalanoparlant opta pel castellà per garantir l'aprovació, acceptant que la seva llengua és submisa i provincial.
Les llengües són riquesa que cal potenciar, un vehicle per comunicar-se i un tret identitari que sintetitza anys d'història. Defensar el català en cap cas és atacar el castellà, però a Catalunya n'hem de poder fer ús sense recança; i si s'escau, fer pedagogia amb el cap ben alt.
"La llengua no desapareix perquè els que no la saben no l'aprenguin, sinó perquè els que la saben no la parlen".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada