Amb aquest títol Ismael Serrano va presentar per segona nit consecutiva el seu últim treball. Ahir el vaig anar a escoltar a l'Auditori amb el meu germà. Impressions diverses:
El que més em va agradar
- L'essència. Un recital on la veu, la guitarra, la poesia i el missatge de l'autor impregnen les parets de la sala i impacten contra la consciència del públic. I fa tremolar.
- El fil conductor (sorpresa) que vehiculava les cançons i feia de coixí introductori als temes.
El que es podria millorar
- La banda. Pel meu gust era força precària i els arranjaments estaven poc treballats. El bateria era un tiu catxondo però amb una tècnica dubtosa i un so enllaunat i de joguina.
Allò que no ha de passar als concerts però sempre passa (i em fot de mala llet)
-El públic quan intenta aplaudir per animar l'artista. Normalment durant els 4 primers compassos la pulsació és prou digne i "la col.laboració percutiva" té certa gràcia. Ara bé, aviat l'audiència comença a entrebancar-se. Els aplaudiments deixen de ser gratitud i esdevenen puta confusió pel tiu que està sobre l'escenari i un maleït obstacle per la gent que vol escoltar la música i no l'art palmero de la penya.
-Frases. "Guapo" o "Torero" són casposes però acceptables. Curtes i espontànies. Ara bé, quan algun individu devot fa un manifest de més de tres paraules, normalment és inintel.ligible i se'n podria prescindir. Ahir es va escoltar "si que vienes tapadito maestro". En la frontera. "Chulo, a ver cuando me invitas a tu piso a tomar una cerveza y a cantar unv%43fddfskljsfdgn". Vergonya aliena.
-El pitjor. La gent que no tarareja una cançó, sinó que fa una interpretació non-stop paral.lela al concert. Normalment la paciència aguanta durant un tema. Penses "és comprensible, potser amb aquesta cançó es va enamorar, potser és un record de la infància...". Després te n'adones que no, que el tiu és un marciano que ha aterrat en aquest planeta i que no té cap noció de que molesta i embruta.
En fi, rock and roll i bon cap de setmana.
Toreros.
1 comentari:
Memorable el concert del Ismael, la atmosfera que es respirava a l'Auditori no tenia precedents pel que fa a la meva experiència en directes musicals. Tant de bo més cantants tinguessin aquesta facilitat per il•luminar entre tema i tema.
Pel que fa a la gent que es pensa que està en una discoteca recordar el personatge que teníem al costat, el tiu ens va regalar una actuació paral•lela, sensacional.
Albert
Publica un comentari a l'entrada