Imagina’t que el teu jefe et convida a sopar a casa seva. Situació compromesa alhora que sorprenent. L’home es mostra molt atent i detallista, prepara amb il.lusió un àpat exquisit. Acceptes la invitació, et dirigeixes a casa seva. Salutacions, cordialitat, bon rotllo. Però t’asseus a taula i el món se’t cau a terra. Tot el sopar és una degustació de coliflor bullida, canapés de coliflor amb espuma de coliflor i esferificacions de coliflor, les postres són crema de coliflor i la beguda suc de coliflor fresquet. I tu odies la coliflor. L’home està pletòric amb el sopar excel.lent que ha preparat. Està desitjós de que t’agradi. Davant d’aquesta situació la pregunta és, i tu com reacciones?
Alguns s’ho menjarien per respecte, per no fer un lleig; altres, posarien excuses, “és que sóc al.lèrgic”; alguns ho tastarien una mica i després ho refusarien; altres, abans d’acceptar la invitació dirien què no els hi agrada, “vale más prevenir...”; alguns es negarien a menjar-s’ho, altres farien trampes i ho amagarien al tovalló....
Ahir. EADA. Conferència "Autoconeixement i eficàcia personal a l'empresa". Van fer servir aquesta situació per fer una metàfora: “I tu què et menges en el teu lloc de treball que no t’agrada?”. Quines reaccions tens? Potser t’has acostumat a fer allò que detestes, potser assumeixes que no tens més remei. O potser coneixes els teus valors i camines segons el teu full de ruta, passi el que passi, valent.
Algú va dir que si a través del sopar i d’empassar-s’ho tot i reventar, aconseguia un bon contracte i moria de fàstic, li seria igual que l’estigués esperant una ambulància: ho faria.
Missatge exprimible de tot plegat: en la mesura que un es cuida i es gestiona, serà capaç de treballar millor i de facilitar el treball als companys. Bon profit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada