Quan alguns es retorcen decebuts amb el final de Lost, quan altres elogien la sèrie, la trajectòria i el bon sabor de boca que ha anat destil.lant... jo, desfassat també en el temps, encara vaig per la meitat de la història. Concretament temporada 3 i un grapat de dubtes epistemològics.
Visc impermeabilitzant-me de comentaris, spoilers, gent tòxica que m'intenta explicar que "els reis són els pares". Els mitjans de comunicació es debaten entre exposar la sèrie Lost en genèric o entrar en detall i reventar-ho tot. Jo he de fugir d'això, taponant-me oïdes i evitant enfocar la mirada a revistes i diaris.
El més complicat és que la maleïda curiositat em devora... de tant en tant em radicalitzo i entro uns milisegons a Lostpedia i faig un imprimir pantalla mental del que veig, immediatament em retiro. També acostumo a ficar noms a "Google Imágenes" o pregunto informació a tot quisqui aviam si cau alguna pista. És el debat intern i absurd d'aquell que no sap veure una sèrie, d'aquell que preten ser responsable, que pot però no vol. En fi, com diria el meu mestre savi, "sóc víctima de la societat de la immediatesa". He de treballar la contenció. Val a dir no obstant, que afortunadament la sèrie la miro amb la xicota (a un ritme pausat) i això és un què (i un plus).
Total, que estic content de poder seguir mastegant la sèrie una bona temporada, gaudint de cada comentari examinat minuciosament, de cada rostre, de cada detall... bravo, Lost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada